Ciutat Flamenco Barcelona

Ciutat Flamenco Barcelona

← Festivals
Flamenc contemporani Barcelona 2025 – 2026 Web →

Un festival espectacular on el ball és quasi més protagonista que el flamenc. Gran iniciativa del Taller de Músics.

Ciutat Flamenco és el festival de Barcelona que tracta el flamenc com el que és: un art viu, en evolució permanent, capaç d’absorbir la dansa contemporània, la recerca audiovisual i la col·laboració interdisciplinària sense perdre l’arrel.

Tot va començar a la Nau Bostik, quan vaig fotografiar la presentació de Cristalización IV de Vanesa Aibar i el col·lectiu Estampa. Allà vaig trobar el programador Lluís Cabrera, que ja coneixia del Flamenco de Barrio, i amb el permís de l’organització vaig poder cobrir la resta del festival.

Del 19 al 26 d’octubre de 2025, el Ciutat Flamenco va repartir el programa per diverses sales de Barcelona. Cada concert oferia una visió diferent del flamenc contemporani: recerca de moviment, tradició revisitada, col·laboracions interdisciplinàries. El cos i el moviment com a eix central — el ball no acompanya el flamenc, el protagonitza.

El que hi hem vist (2025)

Vanesa Aibar amb Estampa, Captura U / Fuga de José Manuel Álvarez, Districte Flamenco, Julio Ruiz — La Familia, Ciutat Batalla, Chicharrón Circo Flamenco i Flamencxs del Barrio. Set propostes molt diferents entre elles, totes dins d’un festival que sap que el flamenc no té un sol camí.

Descobrir el plaer de combinar la fotografia amb la reflexió escrita sobre el que passa a l’escenari és una de les coses que fa que valgui la pena ser-hi. De ben segur que hi tornem.

2026: hi hem tornat

I hi hem tornat. Enguany, de nou acreditats, hem pogut assistir a la majoria d’espectacles de l’edició, de la Nau Bostik al SAT! de Sant Andreu, l’Ateneu Popular de Nou Barris i el Centre Artesà Tradicionàrius.

Vam començar diumenge 18 d’octubre amb doble programa a la Nau Bostik: el cante íntim d’Esperanza Garrido a Firmamento, amb Juan Anguita a la guitarra, i la creació emergent de Districte Flamenco, amb Daniela Martín Heras, Adrián Gómez i Marina Walpercin. Després va venir Ana Morales amb Más que baile, un equilibri gairebé impossible entre puristes i contemporanis. Jordi Latorre, Carmela Muñoz i Zúbel Arana van portar el flamenc a l’extrem a Después del diluvio electrónico. Ciutat Batalla va sortir al carrer, davant l’Ateneu, malgrat el fred i la humitat. I vam tancar amb Óbito, de Yoel Vargas i Juan Manuel de las Heras.

La mateixa aposta de l’any passat: no perseguir la foto perfecta, sinó ballar amb el 70–200 mm al ritme de la música i intentar copsar el moviment. I, com sempre, una petita crònica de cada espectacle al blog.

Edicions documentades al blog