Ciutat Flamenco 2026: Ana Morales, Jordi Latorre i una setmana de flamenc viu
Segon any acreditats al Ciutat Flamenco: sis cròniques, i dues propostes que ens van deixar tocats, Ana Morales i Jordi Latorre.
Un any més, el Ciutat Flamenco, el festival de flamenc contemporani del Taller de Músics, ens ha obert les portes. Hi hem anat acreditats i hem pogut veure la majoria d’espectacles de l’edició, de la Nau Bostik al SAT! de Sant Andreu, passant per l’Ateneu Popular de Nou Barris i el Centre Artesà Tradicionàrius.
Com l’any passat, no busquem la foto de flamenc de colors llampants i definició estratosfèrica. Ens estimem més ballar amb el 70–200 mm al ritme de la música i intentar copsar el moviment. De cada espectacle n’hem fet una petita crònica al blog, però n’hi ha dos que ens van deixar especialment tocats.
Ana Morales — «Más que baile»
Bailaora i coreògrafa, Premi Nacional de Dansa 2022, Ana Morales va presentar Más que baile el 22 d’octubre al SAT! I ens va deixar encantats.
Sempre hi ha el debat entre puristes i contemporanis, però aquí hi ha un equilibri on tots dos bàndols es poden sentir còmodes. No és un espectacle contingut pel moviment contemporani, ni fa concessions als puristes. Senzillament, aquesta dona mana i fa el que li surt de dins, tal com raja. Gairebé sense escenografia, amb una bateria a la qual contesta frasejant amb zapateado i palmes, una guitarra de color cirerer rascada amb molt d’art i la veu potent i clàssica de Jesús Corbacho.
Si en teniu l’oportunitat, aneu-la a veure.
Ana Morales (idea original, coreografia i baile) · Jesús Corbacho (cante) · Fran Vinuesa (guitarra) · Daniel Suárez (bateria)
👉 Llegeix la crònica completa al blog
Jordi Latorre — «Después del diluvio electrónico»
La colla de Jordi Latorre, amb Carmela Muñoz al baile i Zúbel Arana a la performance, va presentar el 23 d’octubre Después del diluvio electrónico. Una aposta arriscada que de ben segur va encantar i desencantar a parts iguals. Nosaltres som dels primers.
Porten el flamenc a un extrem que gairebé, però només gairebé, deriva en una altra cosa. Projeccions en directe fetes amb telèfons i altres andròmines, colors sòlids que protagonitzen cada peça, textures sonores potents i punyents, un ball flamenc que semblava entrenar una IA i un passadís de llençols on, per moments, era impossible saber quanta gent ballava. I enmig de tot, Latorre cantant jondament una mena de saeta.
Obres així obren la ment, generen debat i fan que un gènere que massa sovint es titlla de tancat continuï evolucionant. Una joia per al cor. Fins i tot ens va fer ballar, càmera a la mà.
👉 Llegeix la crònica completa al blog
La resta del festival
- Esperanza Garrido — Firmamento (18/10, Nau Bostik). Recital íntim i intens, amb Juan Anguita a la guitarra i un cante sòlid i ple de matisos. Crònica
- Districte Flamenco (18/10, Sala KM14 de la Nau Bostik). Creació emergent amb Daniela Martín Heras, Adrián Gómez i Marina Walpercin. Crònica
- Ciutat Batalla (23/10, davant l’Ateneu Popular de Nou Barris). El concurs de dansa i flamenc surt al carrer. Guanyador: Álex Vizuete amb Las cosas del querer. Crònica
- Yoel Vargas — Óbito (24/10, Centre Artesà Tradicionàrius). Ball i música al voltant de la mort, amb Juan Manuel de las Heras al piano i les percussions. Crònica
Moltes gràcies al Taller de Músics i a l’equip del Ciutat Flamenco per obrir-nos les portes un any més. Tota la història del festival, a la fitxa del Ciutat Flamenco.
